riu de Sant Nicolau

Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong (el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot). A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit), que li donen la seva placidesa característica; en aquest sector aflueixen, per la dreta, els cursos d’aigua que drenen les comes de Contraix i de Sarradé, i per l’esquerra, de Corticelles, Dellui, Morrano, Mussoles i Llacs. Damunt l’estany de la Llebreta, a l’esquerra del barranc d’Aigüissi, hi ha l'ermita de Sant Nicolau, que dóna nom a la vall; aigua avall d’aquest estany, el riu corre entre el solà de Boí i la serra de Martillac, fins a l’antiga farga de Boí, actual residència (la Farga), on s’uneix al seu col·lector i on hi ha la central hidroelèctrica de Caldes de Boí, que aprofita l’aigua d’aquest riu transportada per una galeria subterrània a pressió des de després d’Aigüestortes.