Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Thýamis
Riu
Riu de Grècia, a l’Epir (112 km).
Desguassa a la mar Jònica, davant l’illa de Corfú
Strymṓn
Riu
Riu de la península Balcànica (393 km, 118 dels quals pertanyen a Grècia).
Neix al vessant sud de la serralada Vitoša Bulgària i desemboca a la mar Egea, al nord de la península Calcídica, al golf de Strymón
Peneu
Riu
Riu de Grècia, a la Tessàlia (200 km).
Neix al vessant oriental de la serralada del Pindos, passa prop de Tríkala i Làrissa i desemboca en el golf Termaic, a la mar Egea
Árakhthos
Riu
Riu de Grècia (143 km).
Neix als monts Pindos, flueix en direcció S, passa per Platanûssa i Àrta, i desguassa al golf d’Ambràcia Antigament era anomenat Àrta
Vardar
Riu
Riu (396 km) de Macedònia, que neix a la serralada de Šar, prop de Gostivar, a l’estat de Macedònia, passa per Skopje, penetra a la Macedònia grega i desemboca en delta al golf de Tessalònica, a la mar Egea.
La seva conca constitueix la via tradicional de comunicació entre la Mediterrània oriental i l’Europa central, i avui és recorreguda per les vies que uneixen Tessalònica amb Belgrad
Aliákmon
Riu
Riu de Grècia (325 km) que neix prop de la frontera albanesa, drena Macedònia i desemboca al golf de Tessalònica.
El nom popular grec és Vistriza
Alfeu
Riu
Riu de Grècia, al Peloponès (111 km).
Neix al mont Taíget, alimentat per l’Erýmanthos i pel Ladon, passa prop d’Olímpia i desemboca al golf d’Arcàdia, al S de Pirgos
Akhelōos
Riu
Riu de Grècia (220 km).
Neix al mont Pindos, segueix cap al S, rega la plana d’Agrínion i desemboca, formant un delta, a la mar Jònica, a l’entrada del golf de Patres El nom popular grec és Aspropótamos
Eurótas
Riu
Riu del Peloponès, Grècia (90 km).
Neix a l’Arcàdia, des d’on pren la direcció NW-SE Passa per Esparta i desguassa a la badia de Lacònia
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…