Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
riu Segarra
© CIC-Moià
Riu
Curs d’aigua intermitent al límit de la Plana Alta i el Maestrat, que al vessant meridional dels ports de Morella, vora Catí (Alt Maestrat) i després de deixar aquest terme, esdevé, amb el nom de rambla de la Morellana
, termenal entre els municipis de Tírig i d’Albocàsser.
Penetra a la foia de les Coves Plana Alta, a la roca del Lledoner, passa per les Coves de Vinromà, entra al Baix Maestrat terme d’Alcalà de Xivert per l’estret del Riu, vora l’església de Sant Miquel de Castellnou, i desguassa a mar a Capicorb, vora el límit amb el terme de Torreblanca Plana Alta
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
Sarthe
Riu
Riu del NW de França, afluent per la dreta del Loira i que constitueix una de les branques mares del Maine (285 km).
Neix als turons de Perche, passa per Le Mans i és navegable en uns 135 km
el Colúmbia
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (1.953 km de recorregut; 222 m3/s de cabal).
Neix al llac Colúmbia, a les muntanyes Porcell, Colúmbia Britànica, Canadà En el seu curs, molt encaixat entre les diverses serralades de les Rocalloses, hom pot distingir una direcció general de nord-est a sud-est És de règim nivopluvial, alimentat per les glaceres de les Rocalloses i les pluges, molt intenses Les aigües són aprofitades per a l’obtenció d’energia elèctrica rescloses d’Abrow, Grand Coulee, John Day i Bonneville i per a la irrigació
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li…