Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…
Saona
El Saona, al seu pas per Lió
© MC
Riu
Riu de França, afluent per la dreta del Roine (480 km de llargada i 30.000 km2 de conca).
Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine està unit al…
Syrdarja
Riu
Riu de l’Àsia central (2 212 km de longitud i 462 000 km2 de conca).
Es forma de la confluència dels rius Naryn i Karadarja, a la vall de Fergana Uzbekistan, travessa les muntanyes en direcció SW, prossegueix cap al N per l’extrem oriental de la regió de Kyzylkum, al Kazakhstan, i travessa en direcció NW la regió de Nizmennost’, també al Kazakhstan, fins a desguassar a la mar d’Aral Des dels anys seixanta, la desviació de part del riu per a la irrigació ha produït un important descens de la mar d’Aral El curs inferior és glaçat de desembre a març Els afluents principals són l’Angren, el Čirčiq, l’Arys’, l’Isfana i l’Isfajramsaj Passa per les ciutats de…
Sutlej
Riu
Riu de l’Àsia meridional, afluent, per l’esquerra, de l’Indus (1 600 km).
Neix, amb el nom de Langchuhe, al Tibet, al llac Manasarovar, flueix cap al NW i després, en direcció W, entra a l’Índia Travessa l’Himàlaia per una sèrie de gorges i arriba al Panjab, on forma frontera entre l’Índia i el Pakistan Ja en aquest estat, rep per la dreta el Chenāb, amb el qual forma el Panjnād, fins a desguassar a l’Indus prop de Chacharan
Tunguska Mitjà
Riu
Riu de Sibèria, afluent del Ienissei per la dreta.
És anomenat també Tunguska Pedregós Podkamennaja Tunguska 1 830 km de longitud i 239 000 km 2 de conca Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, a l' oblast' d’Irkutsk, amb el nom de Katanga, i rep el nom de Tunguska Mitjà després de la confluència amb el Tetere Té molts ràpids i molts esculls, i es glaça d’octubre a maig És navegable des de Vanavara Els afluents principals són el Čun'a i el Vel’mo
Tunguska Inferior
Riu
Riu de Sibèria, afluent del Ienissei per la dreta (2 989 km de longitud i 473 000 km2 de conca).
Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, i corre per l’altiplà de la Sibèria Central, per l' oblast’ d’Irkutsk i el kraj de Krasnojarsk Es glaça d’octubre a maig És utilitzat per al transport fluvial és navegable des de Tura Té com a afluents principals el Kočečum, el Vivi, el Tutončana, l’Ilimpeja, el Tajmura i l’Učami A la seva conca hi ha la conca hullera del Tunguska
Tundža
Riu
Riu de la península balcànica, afluent del Marica per l’esquerra (329 km).
Neix als Balcans centrals, al vessant meridional del Bòtev Bulgària, corre en direcció E i després S, entra en territori turc i desguassa al Marica a Edirne
Sarthe
Riu
Riu del NW de França, afluent per la dreta del Loira i que constitueix una de les branques mares del Maine (285 km).
Neix als turons de Perche, passa per Le Mans i és navegable en uns 135 km
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí