Resultats de la cerca

Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga

Neix a l’altiplà de Turgaj i transcorre dins la plana de la Sibèria Occidental Té com a afluents principals l’Iset’, el Tura, el Tavda i l’Ubagan i desemboca a l’Irtiš És navegable des de la frontera amb el Kazakhstan, i resta glaçat de novembre a abril

Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk

Neix al Kazakhstan, a les muntanyes de Nijaz, i desemboca a l’Irtyš prop d’Ust Išim

Via de comunicació entre la Xina occidental i el Kazakhstan, desemboca en forma de delta

És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria