Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
Conchos
Riu
Riu de Mèxic, afluent del Río Bravo del Norte (600 km).
Neix a la Sierra Madre Occidental, travessa d’oest a est l’estat de Chihuahua i el llac de Toronto fins a Camargo, on rep les aigües del Florida, i segueix la direcció nord fins a arribar a Ojinaga, on desguassa per la dreta al Rio Bravo del Norte És aprofitat per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica
Lerma
Riu
Riu de Mèxic (515 km).
Neix a l’altiplà de Toluca, a l’estat de Mèxic, penetra a l’estat de Guanajuato i desguassa al llac Chapala, on té la seva prolongació en el riu Grande de Santiago Els afluents principals són Laja, Iranuato i Turbio És utilitzat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica preses de Tepuxtepec i Solís
clamor d’Almacelles
Riu
Curs d’aigua en part canalitzat format al terme d’Albelda (Llitera), vora el terme d’Alfarràs (Noguera).
Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…
riu d’Algars
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina