Resultats de la cerca

És format per la conjunció dels rius Mambéré i Kadéï, i desemboca al riu Congo, a Mossaka És utilitzat com a mitjà de comunicació en els seus darrers 785 km

Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…

El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre octubre i març…

Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…