Resultats de la cerca
Es mostren 2378 resultats
Eo
Riu
Riu de Galícia, a la província de Lugo (96 km).
De règim pluvial oceànic, neix a les muntanyes do Cádabo, d’on es dirigeix cap al nord fins a desguassar a la mar Cantàbrica, a l’est de Ribadeo Al final del seu recorregut fa de frontera entre Astúries i Galícia
Ega
Riu
Riu del País Basc, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (80 km).
De règim pluvial oceànic, neix a la serralada Cantàbrica, d’on es dirigeix cap a l’est, seguint una vall estreta i fonda fins a Estella, on rep l’Urenderra Des d’aleshores agafa la direcció sud i s’encaixa en els materials tous de l’Oligocè
Dvina Septentrional
Riu
Riu del nord de Rússia (750 km de longitud i 362 000 km2 de conca).
Format per la confluència del Sukhona i el Jug, amb 800 m 3 /s, segueix la direcció general SE-NW Després de rebre, per l’esquerra, el Vaga i, per la dreta, el Vyčegda i el Pinega, desguassa a la mar Blanca en un estuari profund, amb més de 3 600 m 3 /s A la riba dreta de l’embocadura hi ha el gran port d’Arkhangel’sk És una important via de comunicació
Duratón
Riu
Riu de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, afluent, per l’esquerra, del Duero (103 km).
Neix a la serra de Guadarrama, i passa per Sepúlveda i Peñafiel, on desguassa
Duero
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…
Don
Riu
Riu del sud de Rússia (1.967 km de longitud i una conca de 422.000 km2).
Neix a la regió de Moscou, prop de Novomoskovsk, al vessant oriental de les elevacions de Rússia Central, i segueix la direcció general nord-sud fins a arribar prop d’Ucraïna, on gira cap a l’est per acabar girant altra vegada a la regió de Volgograd cap a l’oest Desguassa a la mar d’Asov, al golf de Taganrog, en un ampli delta d’uns 340 km 2 uns 30 km de longitud per 22 km d’ample Rep, per l’esquerra, el Medvedica, Khop'or, Voronež i Čir, i per la dreta, el Doneck Septentrional i el Sal De règim nivopluvial, té un màxim de primavera, amb mínims a l’hivern i a l’estiu 255 m 3 /s a Georgiu-Dež…
Deva
Riu
Riu de Cantàbria, a les comunitats autònomes de Cantàbria i Astúries (60 km).
Neix al vessant septentrional de Peña Prieta, als Picos de Europa en direcció nord travessa La Liébana i forma la Hoz de La Hermida És de règim oceànic, i rep el Bullón per la dreta i el Cares per l’esquerra Desguassa per la ria de Tinamayor a la mar Cantàbrica
Kuban’
Riu
Riu de Rússia, al Caucas del Nord (870 km de longitud i 57 900 km2 de conca).
Neix als vessants de l’El’brus, travessa vers el N la república dels Karatxais i dels Txerkessos, entra a l' oblast' de Stavropol i segueix el seu curs cap a l’W pel kraj de Krasnodar, on desguassa a la mar d’Asov i forma un delta Els afluents principals són el Teberda, el Petit i Gran Zelenčuk, el Laba i el Biclaia
Kolyma
Riu
Riu del NE de Sibèria, a la República de Iacútia, Rússia (2 129 km de longitud i 643 000 km2 de conca).
Es forma de la fusió dels rius Kulu i Ajan-Jur'akh Desguassa a la mar de Sibèria Oriental, on forma un delta de 110 km de longitud i de 3000 km 2 de superfície El cabal mitjà és de 2 250 m 3 /s, i el màxim, de 25 100 m 3 /s, pel juny Els afluents principals són el Jasačnaja i l’Ožogina, per l’esquerra, i el Korkodon i l’Omolon, per la dreta És navegable des de la desembocadura del Bakhapča
Klarälven
Riu
Riu de Suècia i, al seu origen, de Noruega, on rep el nom de Trysilev.
Desemboca al llac Vänern, després de 347 km