Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
riu de Sant Antoni
Riu
Riu del Pallars Sobirà, afluent a Rialb de Noguera, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
És format per la unió, prop d’Altron, dels rius de Pamano i de Sall, tots els quals drenen la vall d'Àssua
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
riu Salient
Riu
Curs d’aigua de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho, rep, per l’esquerra, el riu de Bords i s’uneix al seu col·lector sota Vilac.
el Ridaura
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riu
Curs d’aigua del sector sud del Baix Empordà.
Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro
riu de Rencules
Riu
Afluent de capçalera del riu de Valarties, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Montcasau, Seslòses i Ribereta.
el Rissec
© Fototeca.cat
Riu
Afluent per l’esquerra del Daró que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt.); és termenal de Quart i Sant Martí Vell, travessa el terme de Madremanya (tots ells al Gironès), el de Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà (tots al Baix Empordà), en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
Era Garona de Ruda
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
la Garona
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
ribera d’Eth Forcalh
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, vora Montgarri, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), emissari de l’estany Nere deth Forcalh.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina