Resultats de la cerca

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…

El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva , es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó, i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més important del vessant meridional dels…

Neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol Garrotxa, desguassa aigua avall de Besalú

Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…

Amb el dessecament d’aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent