Resultats de la cerca

Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…

Drena la gran vall central xilena A Nacimiento rep, per l’esquerra, el riu Malleco, i a San Rosendo, per la dreta, el riu de la Laja Poc abans de Hualqui forma un estuari i desemboca al golf d’Arauco El riu Bío Bío formà durant molt de temps la frontera entre les terres colonitzades pels castellans i el territori dels indis araucans

Neix als Andes, en el Pabellón del Inca, i desemboca al Pacífic Els alfuents més importants són el de San Pedro i el Salado, per l’esquerra

Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…

Neix als Andes llacuna de Maule i desemboca al Pacífic a Constitución, després de travessar la Serralada de la Costa Forma una de les conques més importants de Xile