Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sankarani
Riu
Riu africà, afluent del Níger, per la dreta.
La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali
Kokoro
Riu
Riu de Guinea, al N de la regió administrastiva de Kankan, que forma part de la frontera amb Mali.
Senegal
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental (1 700 km).
Es forma per la confluència, prop de Bafoulabé Mali, del Bafing i del Baoulé Flueix en direcció NW fins a Kayes, amb un curs accidentat per ràpids, i entra a la República del Senegal, on rep, per l’esquerra, el Falémé Després travessa una plana, tot marcant la frontera amb Mauritània, i desguassa a l’Atlàntic per Saint-Louis Té el màxim cabal a l’estiu El règim irregular dificulta la navegació és navegable de Saint-Louis a Podor, però pel setembre els vaixells poden arribar a Kayes Mali
riu Sec
Riu
Curs d’aigua intermitent que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt; drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès.
Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec
Níger
El riu Níger a la zona de Massina, a l’estat de Mali
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de Nigèria A…
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
Bani
Riu
Riu de la regió sudanesa, a l’estat de Mali, afluent del Níger per la dreta (370 km).
Format per la unió dels rius Baoulé i Bagoé, flueix en direcció SW-NE i desguassa al Níger, a Mopti És navegable, en part, durant els mesos de juliol a desembre
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…