Resultats de la cerca

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…

De règim nival, neix als Andes, al vessant nord-oriental del cim de Fitz Roy, travessa els llacs Viedma i Argentino, penetra a la Patagònia, on forma nombrosos meandres encaixats, i desemboca a l’Atlàntic, en un estuari al N de la Bahía Grande

Neix a la banda nord de les muntanyes d’Obščij Syrt i desemboca al pantà de Kujbyšev

Neix a l’extrem oriental de la puna argentina i manté una direcció general NW-SE desemboca, per la dreta, al Paraná, aigües avall de Santa Fe Es forma per la confluència de dos rius, Toro i Guachipes, que s’uneixen prop de Coronel Moldes Porta el nom de Pasaje o Juramento fins que arriba a la zona de salines de la plana

Recull les aigües dels rius Bermejo, Zanjón i San Juan, entre altres, a la zona andina de les províncies de San Juan, Mendoza i San Luis De curs incert, a causa de l’escassetat de precipitacions de la seva conca, es perd a l’entorn de la llacuna Urra Lauquén

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Neix als Andes, als contraforts del mont Tronador Flueix de nord a sud fins a Leleque, on pren la direcció sud-est En arribar a Paso de Indios gira vers l’est fins que rep per la dreta el riu Chico, i gira vers el nord-est fins a desembocar a l’Atlàntic, a Rawson

És format per la unió del riu Grande i el Barrancas, que li aporta una cinquena part del cabal 850 km de longitud uns 1300 km de longitud amb el Grande 143,7 m 3 /s El seu règim presenta un màxim a l’estiu i un mínim a l’hivern, d’acord amb el règim nival dels seus afluents de capçalera Des de la confluència dels dos rius, el Colorado pren una direcció general de nord-oest a sud-est Rep, per l’esquerra, el riu Curacó i desguassa a l’Atlàntic formant un ampli delta

Format per la confluència del Sukhona i el Jug, amb 800 m 3 /s, segueix la direcció general SE-NW Després de rebre, per l’esquerra, el Vaga i, per la dreta, el Vyčegda i el Pinega, desguassa a la mar Blanca en un estuari profund, amb més de 3 600 m 3 /s A la riba dreta de l’embocadura hi ha el gran port d’Arkhangel’sk És una important via de comunicació

Neix a la regió de Moscou, prop de Novomoskovsk, al vessant oriental de les elevacions de Rússia Central, i segueix la direcció general nord-sud fins a arribar prop d’Ucraïna, on gira cap a l’est per acabar girant altra vegada a la regió de Volgograd cap a l’oest Desguassa a la mar d’Asov, al golf de Taganrog, en un ampli delta d’uns 340 km 2 uns 30 km de longitud per 22 km d’ample Rep, per l’esquerra, el Medvedica, Khop'or, Voronež i Čir, i per la dreta, el Doneck Septentrional i el Sal De règim nivopluvial, té un màxim de primavera, amb mínims a l’hivern i a l’estiu 255 m 3 /s a Georgiu-Dež…