Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
riu Bullent
Riu
Curs d’aigua a la zona de contacte entre la Safor i la Marina Alta.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’una gran…
Maule
Riu
Riu de Xile, a la regió homònima (282 km).
Neix als Andes llacuna de Maule i desemboca al Pacífic a Constitución, després de travessar la Serralada de la Costa Forma una de les conques més importants de Xile
Loa
Riu
Riu del N de Xile (440 km de longitud).
Neix als Andes, en el Pabellón del Inca, i desemboca al Pacífic Els alfuents més importants són el de San Pedro i el Salado, per l’esquerra
Bío Bío
Riu
Riu de Xile que neix als Andes (390 km).
Drena la gran vall central xilena A Nacimiento rep, per l’esquerra, el riu Malleco, i a San Rosendo, per la dreta, el riu de la Laja Poc abans de Hualqui forma un estuari i desemboca al golf d’Arauco El riu Bío Bío formà durant molt de temps la frontera entre les terres colonitzades pels castellans i el territori dels indis araucans