Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Pilcomayo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent del Paraguai per la dreta (2 000 km).
Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes
el Palància

El Palància al seu pas pel municipi d’Algar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia.
Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
el Millars
el Millars a la desembocadura
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…
Yacuma
Riu
Riu de Bolívia, afluent del Mamoré per l’esquerra (321 km de longitud).
Neix a la serra del Pilón, a la franja preandina, i segueix al principi la direcció NW, però aviat gira cap al NE Desemboca al Mamoré prop de la localitat de Puerto Caballo
Bermejo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent per la dreta del Paraguai (1 780 km).
Format per dos rius, el Bermejo i el Río Grande de Tarija, que neixen en territori bolivià i s’uneixen al nord de la ciutat argentina d’Orán, durant 90 km fa de frontera entre Bolívia i l’ Argentina Després d’Orán forma dos braços l’antic llit, anomenat Río del Valle, corre uns 20 km al sud del nou, anomenat Teuco, i a Fortín Lavalle tornen a ajuntar-se A partir de Presidencia Roca és navegable per vaixells de poc calat
Bergantes
Riu
Riu de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre, únic col·lector del País Valencià les aigües del qual aflueixen a la conca de l’Ebre.
Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la…
barranc de Vallmelós
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu Cànyoles, límit entre els municipis de la Font de la Figuera i Moixent (Costera).
el Túria
El Túria al seu pas per Bugarra
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina