Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
riu de Sant Martí
Riu
Riu de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant W del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment
Pilcomayo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent del Paraguai per la dreta (2 000 km).
Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després travessa un…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
la Noguera de Tor
la Noguera de Tor al seu pas per Barruera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, a l’Alta Ribagorça, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, al qual desguassa entre Castelló de Tor i el Pont de Suert.
La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble…