Resultats de la cerca

Neix a l’W de Multai i té una direcció general E-W rep per l’esquerra el riu Pūrna, i desemboca a la mar d’Aràbia al golf de Khambhāt, vora la ciutat de Surat

Neix al Dècan, al NE de la serralada de Sātpura, i desemboca prop de Patna

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble…

Neix a les muntanyes de Sātpurā, i el curs superior té nombroses cascades Desguassa a la mar d’Aràbia, al golf de Khambhāt És un dels rius sagrats de l’Índia

Neix als contraforts meridionals de l’Himàlaia, al N de l’estat d’Uttar Pradesh, i, en direcció N-SE, passa per Delhi, Mathurā i Agra, i després de rebre, per la dreta, el Chambal, el Sind, el Betwa i el Kēn, s’uneix al Ganges a Ilahābād Navegable en una gran part, constitueix la ruta del cotó del N de l’Índia Les seves aigües són aprofitades per al regadiu, distribuïdes a l’estació seca a través de nombrosos canals