Resultats de la cerca

La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali

Es forma per la confluència, prop de Bafoulabé Mali, del Bafing i del Baoulé Flueix en direcció NW fins a Kayes, amb un curs accidentat per ràpids, i entra a la República del Senegal, on rep, per l’esquerra, el Falémé Després travessa una plana, tot marcant la frontera amb Mauritània, i desguassa a l’Atlàntic per Saint-Louis Té el màxim cabal a l’estiu El règim irregular dificulta la navegació és navegable de Saint-Louis a Podor, però pel setembre els vaixells poden arribar a Kayes Mali

Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de Nigèria A…

Té 48,7 km de longitud Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra Ni l’alçària de la seva capçalera 944 m alt ni la pluviositat no li permeten gaire cabal Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix per als regatges litorals…

Format per la unió dels rius Baoulé i Bagoé, flueix en direcció SW-NE i desguassa al Níger, a Mopti És navegable, en part, durant els mesos de juliol a desembre

En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca de…