Resultats de la cerca

La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali

Es forma per la confluència, prop de Bafoulabé Mali, del Bafing i del Baoulé Flueix en direcció NW fins a Kayes, amb un curs accidentat per ràpids, i entra a la República del Senegal, on rep, per l’esquerra, el Falémé Després travessa una plana, tot marcant la frontera amb Mauritània, i desguassa a l’Atlàntic per Saint-Louis Té el màxim cabal a l’estiu El règim irregular dificulta la navegació és navegable de Saint-Louis a Podor, però pel setembre els vaixells poden arribar a Kayes Mali

Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins…

el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes

Format per la unió dels rius Baoulé i Bagoé, flueix en direcció SW-NE i desguassa al Níger, a Mopti És navegable, en part, durant els mesos de juliol a desembre

Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després…