Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Morava
Riu
Riu de Moràvia, Txèquia, afluent del Danubi per l’esquerra (378 km).
Neix al vessant sud del massís de Śneznik, als Sudets, prop de la frontera polonesa, i drena l’ampla depressió de Moràvia, vorejant els darrers contraforts dels Carpats Blancs o Occidentals En el curs baix, fronterer amb Àustria, rep l’afluent principal, el Dyje, i desguassa al Danubi poc abans de Bratislava
Níger
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de Nigèria A…
Benue
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, afluent del Níger per l’esquerra (1 400 km).
El règim és pluviotropical Neix al massís d’Adamaua, al Camerun, flueix vers el nord fins a Garoua, on pren la direcció oest cap a Nigèria, i, a partir de Yola, corre per una gran depressió, fins a la desembocadura Per la vora dreta rep el Gongola a Numan, i per la vora esquerra, el Donga, i desguassa al Níger a Lokoja, on, amb aigües altes, porta de 12 000 a 15 000 m 3 /s La navegació és important, però condicionada pel nivell de les aigües d’agost a setembre és navegable fins a Garoua El Benue serveix com a via d’unió entre la regió del llac Txad i el golf de Guinea Un ferrocarril i una…
Elba
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…