Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
riu de la Sénia
Gola del riu de la Sénia, a les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Riu
Riu al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, que des de prop de la vila de la Sénia forma la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix dins el terme de la Pobla de Benifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu de la Pobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1245 m, des de Fredes, i el barranc de la Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular cabal, que els anys abundosos pot ser 150 vegades el dels anys secs, gairebé eixut És termenal de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, al Montsià, i de Rossell, Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant…
rambla de les Ovelles
Riu
Riu de l’Alacantí que neix al vessant meridional del Maigmó, dins el terme de Tibi (Alcoià); una gran part del seu curs alt limita els termes de Sant Vicent de Raspeig i d’Alacant (el Moralet), i després de rebre, per la dreta, conjuntament, les rambles de Pepior i de Sarganella, travessa l’horta d’Alacant i aflueix a la Mediterrània al S de la ciutat.
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
el Tastavins
El Tastavins
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
rambla de Barbeguera
Riu
Riu del Baix Maestrat, d’aigua intermitent, que neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca a la mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol.
riu de Frainos
Riu
Afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi que neix al port de Confrides (Marina Baixa), passa pels termes de Penàguila (Alcoià) i Benilloba (Comtat) i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta
riu Cervol
Riu
Riu dels Ports i del Baix Maestrat.
Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…