Resultats de la cerca

Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell

Neix al vessant occidental de l’altiplà de Podòlia, a Ucraïna, i flueix vers el nord durant una part del seu curs forma la frontera entre Polònia, Ucraïna i Bielorússia s’orienta després cap a l’oest, s’endinsa en territori polonès i desemboca al Vístula al nord-oest de la ciutat de Varsòvia Té un règim nivopluvial, i és navegable fins a Brest, bé que la navegació resta interrompuda a causa del glaç durant els mesos d’hivern, mentre que en el curs alt el canal Dneprovsko-Bugskij l’uneix a la conca del Prip'at’ i del Dnièper

Fins a Br'ansk segueix la direcció NW-SE, i després canvia cap al SW Desguassa, per l’esquerra, al Dnièper, prop de Kíev

Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda Vall d’Albaida, i seguint una direcció N-S, passa per Pinet el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet , per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció W-E, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu collector entre Beniarjó i el Real de Gandia La seva conca té uns 140 km 2 Té un cabal de 0,315 m 3 /s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge…

Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica

Afluent principal del Don, neix al sud de les elevacions de la Rússia central Una sèrie de rescloses en fan navegables uns 220 km Després de rebre per l’esquerra el seu afluent més important, el Kalitva, desguassa al Don aigua avall de Konstantinovskij

El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars, que n’impediren…