Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
riu de la Sénia
Gola del riu de la Sénia, a les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Riu
Riu al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, que des de prop de la vila de la Sénia forma la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix dins el terme de la Pobla de Benifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu de la Pobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1245 m, des de Fredes, i el barranc de la Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular cabal, que els anys abundosos pot ser 150 vegades el dels anys secs, gairebé eixut És termenal de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, al Montsià, i de Rossell, Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant…
An tSionna
Riu
Riu d’Irlanda, el més important de l’illa (365 km de longitud i 15 700 km 2
de conca).
Neix en una vall morènica, als territoris fronterers de la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord Travessa en direcció NE-SW la plana central irlandesa i forma diversos llacs Ríbh, Deirgdheirc, etc Desguassa a l’Atlàntic en un estuari que, des de Luimneach, té 112 km Els seus salts i ràpids han permès l’establiment de centrals hidroelèctriques És unit amb Dublín pel canal Laighean
el Tastavins
El Tastavins
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat); passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.
Blackwater
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció W-E i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia bruscament de direcció i pren la N-S fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic
rambla de Barbeguera
Riu
Riu del Baix Maestrat, d’aigua intermitent, que neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca a la mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol.
An Abha Mhór
Riu
Riu d’Irlanda (164 km).
Neix al comtat de Ciarraighe, prop d’Oileán Ciarraighe, segueix la direcció oest-est i passa per Mala i Fir Maighe A Lios Mór canvia de direcció i pren la nord-sud fins a Eochaill, on desemboca a l’Atlàntic
riu Cervol
Riu
Riu dels Ports i del Baix Maestrat.
Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…