Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
el Ridaura
Riu
Curs d’aigua de la Garrotxa, afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela; abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d’Olot i de la Vall de Bianya.
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
riu Brugent
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant…
Emba
Riu
Riu del Kazakhstan (680 km).
Neix a la serralada de Mugodžary i desguassa a la mar Càspia Al desert presenta una cadena de llacs poc salats que s’uneixen entre ells només a l’estiu, quan el riu no és glaçat Un 80% de la seva aigua prové del desglaç A la plana, prop de l’embocadura, hi ha importants jaciments de petroli
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
el Gurn
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Fluvià, a la plana d’en Bas (Garrotxa).
Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm i que després de passar vora Sant Privat d’en Bas i de Mallol, desemboca al seu collector prop del veïnat de Cirera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina