Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Almanzora
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (123 km).
Neix a la serra de Baza, flueix en direcció E-W, travessa una àrea semidesèrtica i rega la vall d’Almanzora que s’estén entre les serres de los Filabres i de Las Estancias Desemboca als Cerros Colorados Té règim pluvial subtropical i és alimentat per nombroses rambles, habitualment seques, que expliquen la irregularitat del seu cabal
Alberche
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent del Tajo per la dreta (177 km).
Neix a la serra de Gredos, on drena una àrea de cereals i de vinya canvia bruscament la direcció E per la SW vers el Tajo, i rega l’horta de Talavera de la Reina, prop d’on desemboca Té un cabal de 14,72 m 3 /s, i el seu règim és pluvionival És aprofitat per diverses hidrocentrals mogudes pels pantans de La Charca del Cura, San Juan, Burguillo i Las Picadas, entre d’altres
Magdalena
Riu
Riu de Colòmbia (1 550 km de longitud).
Neix als Andes, entre les Cordilleras Central i Oriental, al Páramo de las Papas, a 3 600 m d’altitud Pren la direcció nord, cap al Carib, on desguassa en delta Els seus afluents són el Paez, el Saldaña, el Coello, el Cauca el més important i el San Jorge per l’esquerra, i el Bogotá, el Carare, el Sogamoso —important pels jaciments petrolífers de la seva vall— i el César per la dreta Al curs inferior es divideix en braços, els més importants dels quals són el Loba i el Mompós És navegable tot l’any a partir de Puerto Barrio A la seva vall es concentren més de les tres quartes…
Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2
de conca).
S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…