Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
Amazones
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…
riu Ample
Riu
Riu del Rosselló que neix sota el coll de Fortó i del castell de Bellpuig (a Prunet i Bellpuig).
Després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència al s XI, de l’abadia d’Arles
Moa
Riu
Curs fluvial de l’Àfrica Occidental que neix a Guinea, i després d’integrar la frontera entre Guinea i Libèria, i Guinea i Sierra Leone, flueix per aquest darrer país i desemboca a l’Atlàntic.
la Garona
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus…
Tobol
Riu
Riu d’Àsia, que neix al Kazakhstan i travessa els oblasti de Kurgan i T’umen’, de Rússia (1 591 km).
Neix a l’altiplà de Turgaj i transcorre dins la plana de la Sibèria Occidental Té com a afluents principals l’Iset’, el Tura, el Tavda i l’Ubagan i desemboca a l’Irtiš És navegable des de la frontera amb el Kazakhstan, i resta glaçat de novembre a abril
Porcupine
Riu
Riu del Canadà i d’Alaska (840 km).
Neix a les muntanyes Mackenzie i desemboca per la dreta al Yukon, a Alaska
Wye
Riu
Riu de Gal·les i d’Anglaterra (210 km).
Neix als monts Cambrians i desguassa a l’estuari del Severn per la dreta
Limia
Riu
Riu de Galícia i de Portugal (108 km).
Neix a la Serra de San Mamede, i desemboca a l’Atlàntic per Viana do Castelo Hi ha un important pantà a As Conchas
Selenga
Riu
Riu de l’Àsia central, entre Mongòlia i Rússia.
Té una extensió de 1 024 km, 409 dels quals en territori rus, i una conca de 447 000 km 2 Es forma per la fusió dels rius Ider i Muren i desemboca al llac Baikal en un delta de 680 km 2 Els seus afluents principals són l’Egijn, l’Orkhon Mongòlia, el Čikoj, el Džida i l’Uda Rússia És navegable en la totalitat del recorregut per Rússia i al llarg de 474 km de Mongòlia
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…