Resultats de la cerca

Penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu collector a Torelló

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’…

Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…

La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea

Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello

Neix al vessant est de la Serra do Espinhaço i pren la direcció NE fins a Governador Valadares, capçalera de la navegació es dirigeix cap el SE, travessa la Serra dos Aimorés i desguassa a l’Atlàntic, al nord de Riacho A la seva vall hom conrea cacau i cria bestiar boví i porcí

Es forma per la unió d’uns quants rius, que neixen entre Serra do Roncador, a l’E, i Serra Formosa, a l’W Mato Grosso Rep per l’esquerra el seu afluent més important, l’Iriri, i s’uneix a l’Amazones aigua avall de Porto de Moz Pará Té diversos ràpids i cascades en el seu curs mitjà, en travessar terrenys granítics