Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
riu dels Ullals
Riu
Curs d’aigua de la Ribera Alta, afluent, per l’esquerra, del Xúquer, que neix a la serra del Palmerar, dins els termes de Tous (Canal de Navarrés) i de Sumacàrcer (Ribera Alta); constitueix el límit entre els termes d’Alberic i Massalavés i, després de travessar el d’Alzira, s’uneix al seu collector aigua amunt d’aquesta ciutat.
riu de la Sénia

Gola del riu de la Sénia, a les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Riu
Riu al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, que des de prop de la vila de la Sénia forma la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix dins el terme de la Pobla de Benifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu de la Pobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1245 m, des de Fredes, i el barranc de la Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular cabal, que els anys abundosos pot ser 150 vegades el dels anys secs, gairebé eixut És termenal de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, al Montsià, i de Rossell, Sant Rafel del Maestrat,…
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a…
Amazones

L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…