Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hvítá
Riu
Riu d’Islàndia que neix al Langjökull i desemboca a l’Atlàntic (155 km).
El seu corrent, de 155 km de longitud, és molt cabalós
Kama
Riu
Riu de Rússia, l’afluent més gran del Volga (1 805 km de longitud i 507 000 km2 de conca).
Neix a la part central de l’elevació de Verkhnekamsk, i després de rebre el riu Višera és molt cabalós i té diversos ports Solikamsk, Berezniki, Perm’, Krasnokamsk
Mureş
Riu
Riu de la conca del Danubi, afluent del Tisza (803 km).
Neix a Romania, als Carpats de Moldàvia, travessa Transsilvània en direcció SW, i desguassa al Tisza a Szeged, Hongria És l’afluent més cabalós del Tisza, i la seva vall constitueix una concorreguda ruta de tràfic
Jordà
Riu
Riu de Palestina (350 km).
Neix a l’Hermon, a la confluència de les fronteres d’Israel, el Líban i Síria, travessa el llac de Genesaret i desemboca a la mar Morta És el riu més important i més cabalós de la regió 37 m 3 /s, vital tant per a Jordània com per a Israel, que des del 1967 en controla pràcticament totes les deus En la Bíblia té, així mateix, un relleu considerable marca l’accés a la Terra Promesa segons els evangelis, Jesús hi fou batejat
Golo
Riu
Riu de Còrsega, el més cabalós i llarg de l’illa (84 km).
Neix a les altes muntanyes occidentals prop del mont Cinto, flueix en direcció SW-NE a través de les gorges de la Scala de Santa Regina i desemboca a la mar Tirrena, al S de Bastia
la Muga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat d’Empordà,…
Congo
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4.371 km de longitud i 38.000 m3/s de cabal mitjà).
El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre octubre i març…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Oka
Riu
Riu de la part europea de Rússia, l’afluent més cabalós del Volga (1 500 km de longitud i 245 000 km2 de conca).
Neix al centre de l’elevació de la Rússia central i desguassa al Volga, a Nižnij Novgorod És glaçat des del novembre o el desembre al març o l’abril La seva alimentació és en un 59% de neu, en un 20% d’aigües pluvials i en un 20% d’aigües subterrànies Els afluents principals són el Žizdra, el Mokša, el Kliazma i el Moskva Passa per les ciutats d’Or'ol, Kaluga, Nižnij Novgorod, Kašira i R'azan’, i és navegable des de Čekalin
l’Onyar
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc,…