Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Guadalete
Riu
Riu d’Andalusia (157 km de longitud i 3 088 km2 de conca).
Recull mitjançant tres branques Guadalete estricte, Guadalporcún i Majaceite, afluents, les aigües dels relleus de Grazalema Cadis i les porta a l’Atlàntic per El Puerto de Santa María uns 10 m 3 /s de cabal Hom hi ha construït els pantans de Bornos i d’Arcos
Berezina
Riu
Riu de Bielorússia, afluent del Dnièper per la dreta (613 km de llargada i 24.500 km2 de conca).
Roman glaçat de desembre a abril, i és navegable els primers 500 km Passa per Borisov, Berezino i Brobrujsk i desguassa al Dnièper al nord de Rečica El canal de Berezina , actualment en desús, fou construït al començament del segle XVIII per al transport de fusta de Minsk a Riga
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
Gard
El pont del Gard, aqüeducte romà sobre el riu Gard, prop de la ciutat de Nimes
© B. Llebaria
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània, al departament francès del mateix nom.
Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats de tardor i…
riu de la Sénia

Gola del Riu de la Sénia, a les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Riu
Riu al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, que des de prop de la vila de la Sénia forma la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix dins el terme de la Pobla de Benifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu de la Pobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1 245 m, des de Fredes, i el barranc de la Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular cabal, que els anys abundosos pot ser 150 vegades el dels anys secs, gairebé eixut És termenal de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, al Montsià, i de Rossell, Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant…
Río Bravo
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (3 036 km de longitud; 433 833 km2 de conca).
Neix a l’estat de Colorado, EUA, a les San Juan Mountains, de les Rocalloses Flueix en direcció nord-oest - sud-est, encaixat entre muntanyes fins a arribar al San Luis Valley, on, a causa del Sangre de Cristo Range, canvia de direcció i travessa l’estat de Nou Mèxic A partir de les ciutats d’El Paso Texas, EUA - Ciudad Juárez Chihuahua, Mèxic, el riu constitueix la frontera entre Mèxic i els EUA En arribar a les localitats d’Ojinaga Mèxic - Presidio EUA, rep per la dreta el riu Conchos al Big Bend National Park forma un colze, i a l’estat mexicà de Coahuila rep per l’esquerra el riu Pecos…
riu Magre
Riu
Riu del País Valencià, afluent del Xúquer per l’esquerra.
Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…
Pamukkale

Pamukkale
miss ohara (CC BY-NC 2.0)
Riu
Formació geològica de 2.700 m de longitud i 160 m d’altitud situada a la vall del riu Menderes, al sud-oest de la província de Denizli (Turquia).
L’origen geològic de la formació, caracteritzada pel color blanc brillant, són les nombroses fonts d’aigües termals existents a la zona sorgides arran dels moviments tectònics que tingueren lloc en el Pliocè, i que successius terratrèmols han fet aparèixer i desaparèixer Foren aquestes aigües termals, amb el seu alt contingut en minerals, especialment creta, les que crearen Pamukkale Les aigües contenen grans quantitats d’hidrogencarbonats i calci que produeixen una precipitació d’hidrogencarbonat de calci cada segon brollen de les fonts 250 l d’aigua, que produeixen un precipitat de 2,2 g de…