Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Main
El riu Main, al seu pas per la ciutat de Würzburg
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Hooghly
Riu
Riu de l’estat de Bengala Occidental, Índia, que constitueix el braç occidental del delta del Ganges (250 km).
A les seves vores hi ha importants ciutats industrials
Loa
Riu
Riu del N de Xile (440 km de longitud).
Neix als Andes, en el Pabellón del Inca, i desemboca al Pacífic Els alfuents més importants són el de San Pedro i el Salado, per l’esquerra
Maule
Riu
Riu de Xile, a la regió homònima (282 km).
Neix als Andes llacuna de Maule i desemboca al Pacífic a Constitución, després de travessar la Serralada de la Costa Forma una de les conques més importants de Xile
Casiquiare
Riu
Riu de Veneçuela que neix a la vora esquerra de l’Orinoco i que forma un veritable canal entre aquest i l’Amazones.
L’Orinoco hi perd un 25% del seu cabal, que va al riu Guainía, curs alt del riu Negro Aquest cas, únic al món, de comunicació entre dues conques fluvials importants s’originà en part per desbordament de l’Orinoco i per captura del Casiquiare
la Durença
Riu
Riu d’Occitània, França, afluent del Roine (300 km).
Neix als Alps del Delfinat, i seguint la direcció NE-SW passa per Embrun, Sisteron i Manòsca, al sud de la qual població gira cap al NW fins a desguassar prop d’Avinyó El pantà de Serra-Ponçon 700 milions de kWh és una de les més importants installacions hidroelèctriques d’Europa
Paraíba do Sul
Riu
Riu del Brasil (1 061 km).
Neix a l’estat de Sao Paulo, penetra al de Minas Gerais i desemboca a l’Atlàntic per l’estat de Rio de Janeiro Es forma de diversos corrents, els més importants dels quals són els rius Paratinga i Paraibuna Riu de règim pluvial i de cabal constant, forma una vall molt desenvolupada agrícolament i industrialment
Emba
Riu
Riu del Kazakhstan (680 km).
Neix a la serralada de Mugodžary i desguassa a la mar Càspia Al desert presenta una cadena de llacs poc salats que s’uneixen entre ells només a l’estiu, quan el riu no és glaçat Un 80% de la seva aigua prové del desglaç A la plana, prop de l’embocadura, hi ha importants jaciments de petroli
Weser
Riu
Riu d’Alemanya, format pel Werra i el Fulda, que s’uneixen a Münden (440 km).
Al curs superior travessa encaixat el Wesergebirge, i després de Minden entra a la plana del Nord, la qual travessa amb un curs lent i formant nombrosos meandres Rep l’Aller, afluent principal, i aigua avall de Bremen desemboca a la mar del Nord, formant un profund estuari Importants treballs de condicionament l’han convertit en una important via de navegació