Resultats de la cerca

Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a…

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…

Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut estiuenc, i dos màxims d’aigües altes, el de…

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert…

La seva capçalera és la conca de Rialb , dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca 2 903 m alt, el port de Rialb 2 670 m alt a la línia fronterera, el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una…