Resultats de la cerca

Neix als llacs Connecticut i flueix en direcció nord-sud, excavant la seva vall en terrenys cristallins recoberts de sediments triàsics desguassa a l’Atlàntic, a l’estret de Long Island Les seves aigües són utilitzades principalment per a l’obtenció d’energia elèctrica i per al regadiu És navegable fins a Hartford

Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers

Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat…

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…