Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
el Manol
Riu
Riu de l’Alt Empordà, afluent per la dreta de la Muga.
Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de…
riu de Xest
Riu
Curs d’aigua intermitent de la Foia de Bunyol i de l’Horta, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de La Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande (que procedeix de les serres que separen la Foia dels Serrans), travessa el pla de Quart (termes de Riba-roja de Túria, Quart de Poblet i Aldaia) i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta (procedent dels vessants meridionals de la serra de la Parentxisa).
Passa després per Pincaya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera
Helmand
Riu
Riu de l’Afganistan (1 400 km).
Neix als monts Sanglak i el seu curs separa la plana estèpica del Dašte Marg del desert de Rīgestā Desemboca al llac Hāmūn, a la conca endorreica de Sīstān
riu de Llescó
Riu
Afluent, per la dreta, de la Tet, que neix al roc dels Mosquits, contrafort N del Canigó.
La seva vall alta constitueix el municipi de Clerà Conflent El seu sector més baix, fins a la desembocadura al seu collector, separa els termes de Prada i els Masos
riu d’Antoni
Riu
Riu de la Vall d’Aran, al terme de Lés.
Neix a la serra que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica Comenges i aflueix a la Garona, per l’esquerra, poc abans de la vila de Lés
riu d’Estaüja

El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya
riu Major
Riu
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura
Pilcomayo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent del Paraguai per la dreta (2 000 km).
Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Ubangui
Riu
Riu de l’Àfrica central, afluent principal del Congo per la dreta.
Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri