Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Testaccio
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
turó de la Rovira
La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Un dels cims (261 m alt.) de la muntanya Pelada
, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
L’any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira , de 1 270 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó
muntanya Pelada
La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
mont Tàber
Muntanya
Eminència d’uns 15 m d’altitud situada al Barri Gòtic de Barcelona.
Constitueix el centre on fou erigit el nucli originari de la ciutat És totalment cobert d’obra
mont Amiata
Muntanya
Mont volcànic dels Apenins a Itàlia, a la regió de Toscana (1 734 m).
Hi són explotades mines de mercuri el centre miner de les quals és Abbadia San Salvatore
puig d’Aguilar
Muntanya
Antic nom d’un dels cims de la serralada de Marina entre el puig d’Ossa (l’actual Sant Pere Màrtir) i el Besòs, esmentat durant l’edat mitjana com a termenal del territori de Barcelona.
No ha estat identificat amb seguretat
Marmolada
Muntanya
Muntanya dels Alps orientals, pertanyent a les Dolomites, Itàlia, entre les valls de Fassa i San Pellegrino (3 342 m).
El vessant nord és cobert per una glacera i presenta un pendent suau el vessant sud és un precipici de gairebé 1 000 metres