Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
turó de la Rovira
La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Un dels cims (261 m alt.) de la muntanya Pelada
, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
L’any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira , de 1 270 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó
muntanya Pelada
La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
Guardialta
Muntanya
Muntanya (707 m) que domina pel N la vila d’Os de Balaguer (Noguera).
mont Víctor
Muntanya
Muntanya de la serra de Bèlgica, a l’Antàrtida, a la terra de la Reina Maud.
le Donon
Muntanya
Muntanya de 1 009 m d’altitud dins de la serralada de Vosges, a la província d’Anvers (Bèlgica).
puig de Montlleó
Muntanya
Puig (977 m) del municipi d’Àger (Noguera), a la serra de Montclús, la qual separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó
roca de Migjorn
Darrere l’església de Santa Maria de Rúbies s’alça la roca de Migjorn
© Isidre Blanc
Muntanya
Un dels cims (1.465 m) del Montsec de Rúbies, a l’W del pic de Pallars, termenal de Llimiana (Pallars Jussà) i Vilanova de Meià (Noguera).
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
mont Tàber
Muntanya
Eminència d’uns 15 m d’altitud situada al Barri Gòtic de Barcelona.
Constitueix el centre on fou erigit el nucli originari de la ciutat És totalment cobert d’obra