Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
puig Pelat de Talltendre
Muntanya
Elevació de la serra que separa les valls del riu Duran, a l’E, i del torrent de Passadella, a l’W, dins el municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
puig d’en Galileu
Muntanya
Contrafort septentrional (1 195 m) des Teix, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), a la serra de Tramuntana.
canal del Cristall
Muntanya
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, al terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt la vall de Bastanist.
S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí
mont Athos
Muntanya
Muntanya de Grècia que constitueix la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica (2.032 m).
Per extensió, el nom Mont Athos designa tota la península i el territori autònom i monàstic que l’ocupa
puig d’Alpare
Muntanya
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m), termenal dels municipis d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar.
Meteors
Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…
Olimp
Muntanya
Muntanya sagrada de Grècia, el cim més alt del país (2 917 m), que es dreça entre les regions de Tessàlia i Macedònia, prop de la mar Egea.
Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus
puig Tomir
Muntanya
Un dels cims (1 100 m alt.) de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), vora el límit amb el de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S
Himet
Muntanya
Muntanya de Grècia, a l’Àtica, que es dreça aïllada al SE d’Atenes (1 026 m).
Fou cèlebre a l’antiguitat per un santuari dedicat a Zeus