Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
el Puigmal
Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…
puig de les Relíquies
Muntanya
Petit puig que s’aixeca a l’esquerra del Ritort, a la Vila de Baix de Camprodon (Ripollès), on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s’instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau.
Des d’aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere
turó de Corones
Muntanya
Contrafort S (1 517 m) de la serra de Sant Amanç, dins el terme d’Ogassa (Ripollès), damunt Sant Martí d’Armàncies.
mont Athos
Muntanya
Muntanya de Grècia que constitueix la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica (2.032 m).
Per extensió, el nom Mont Athos designa tota la península i el territori autònom i monàstic que l’ocupa
puig Cerverís
Muntanya
Contrafort meridional del massís de Balandrau (Ripollès), de 2 206 m d’alt.
la Cau
Muntanya
Contrafort occidental (ras de la Cau, 1 425 m) de la serra de Milany (Ripollès), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau
Meteors
Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…
Olimp
Muntanya
Muntanya sagrada de Grècia, el cim més alt del país (2 917 m), que es dreça entre les regions de Tessàlia i Macedònia, prop de la mar Egea.
Es divideix en alt i baix Olimp i constitueix un massís rocallós, on el verd dels arbres contrasta amb el blanc de les parets calcàries La part culminant de la muntanya és com un altiplà amb cims que ultrapassen els 2 600 m Damunt aquest altiplà, cobert de neu i de núvols, els antics grecs situaren l’imperi dels déus i dels herois, que vivien aquí immortals i feliços sota el govern del sobirà Zeus
Himet
Muntanya
Muntanya de Grècia, a l’Àtica, que es dreça aïllada al SE d’Atenes (1 026 m).
Fou cèlebre a l’antiguitat per un santuari dedicat a Zeus
puig de Bastiments
El puig de Bastiments
© Xevi Varela
Muntanya
Massís (2.881 m) muntanyós, al sector de capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector