Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Serrissoles
Muntanya
Contrafort (1 330 m alt.) sud-occidental del Caro, termenal dels municipis de Tortosa i Roquetes (Baix Ebre) i de la Sénia (Montsià).
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
el Montaspre
Muntanya
Contrafort (528 m) S de la serra del Boix, dins el terme de Tortosa (Baix Ebre), que domina l’horta de Tortosa, damunt el Bítem.
el Montagut
Muntanya
Muntanya (1 078 m) del municipi de la Torre de les Maçanes (Alacantí), a ponent de la vila, contrafort sud-oriental de la serra dels Plans.
morral del Cantdelgall
Muntanya
Contrafort meridional (767 m) de la serra de Cardó, a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels municipis de Tortosa, Tivenys i el Perelló (Baix Ebre).
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
el Marturi
Muntanya
Contrafort sud-occidental del Caro, als ports de Beseit (Baix Ebre).
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç