Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
puig Rom
Vista aèria del castre del Puig Rom (Roses)
© Fototeca.cat
Muntanya
Promontori (224 m) de l’extrem SW de la península del cap de Creus, que tanca pel N l’àmplia badia de Roses.
Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far
Cadinell
Muntanya
Contrafort (2 112 m) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separat pel coll de Jovell.
Domina el poble de Josa de Cadí Tuixén, Alt Urgell
puig Cabrer
Muntanya
Muntanya (525 m alt.) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba.
És termenal dels municipis de Valls, la Riba Alt Camp i Montblanc Conca de Barberà
Castellferran
Muntanya
Contrafort (793 m) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de Can Maçana.
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa
Montejurra
Muntanya
Muntanya de Navarra, al SE d’Estella (1 405 m).
Hi tingué lloc la batalla de Montejurra 7 i 8 de novembre de 1873, en la qual el general Domingo Moriones intentà, debades, de reprendre als carlins la ciutat d’Estella Aquesta victòria defensiva dels carlins és commemorada anualment primer diumenge de maig amb un romiatge al monestir d’Irache i una concentració a la muntanya El 1976, en ocasió d’aquest romiatge, hi hagué uns gravíssims incidents en una confrontació entre dues faccions carlines A conseqüència del combat de Montejurra 1876, Fernando Primo de Rivera ocupà Estella
puig Madrona
Muntanya
Contrafort nord (342 m) de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona
tuques d’Ixeia
Muntanya
Extrem est del massís de Posets, a la vall de Benasc, que forma una cresta entre el portilló de Grist i la vall d’Estós, que separa la vall de Vaticielles, al N, de la vall de l’Éssera, al S.
Culmina a l' agulla d’Ixeia 2835 m alt
el Farrúbio
Muntanya
Contrafort (792 m alt.) nord-oriental del Caro, al límit dels municipis de Tortosa (enclavament de la bassa dels Ganduls) i d’Alfara de Carles, sobre el poble dels Reguers.
S'hi forma el barranc de Farrúbio , que aflueix a l’Ebre per l’esquerra, prop del raval de Crist
puig d’Agulles
Muntanya
Punt culminant de les serres d'Ordal, a la partió d’aigües del Llobregat i de la riera de Ribes (653 m alt.).
Termenal dels municipis de Corbera de Llobregat i de Cervelló Baix Llobregat i de Gelida Alt Penedès