Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).
el Puigsacalm
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el puig Tosell Xic…
puig Cabrioler
Muntanya
Muntanya i antic volcà (560 m), al S d’Olot, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
L’antic cràter és anomenat el clot de l’Olla
Kjølen
Muntanya
Conjunt muntanyós de la península Escandinava, entre Noruega i Suècia.
Situat al N del cercle polar, el cobreixen nombroses glaceres, i hi ha la màxima altitud de Suècia, el cim Kebnekaise 2 123 m
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
el Montpetit
Muntanya
Contrafort (898 m alt.) sud-oriental del Montmajor, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa).
Montpedrós
Muntanya
Contrafort (357 m alt.) oriental del massís de Garraf, termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l’ermita de Sant Antoni.
Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós
el Montcal
Muntanya
Muntanya (546 m) del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al límit NW del terme, contrafort S de la serra de la Mare de Déu del Mont.
cingles de Martanyà
Muntanya
Contrafort W (1 030 m) del puig de Bassegoda, dins el terme de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al N dels cingles de Gitarriu i davant dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.