Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

A la guerra dels Set Anys, Frederic el Gran hi desféu en poques hores un exèrcit de francesos i austríacs

Situada a la costa sud-occidental de l’illa, a la desembocadura del riu Roseau, té el port en una rada, d’on exporta olis essencials, fruita, llegums i espècies És seu del govern i del bisbat té una catedral anglicana i una de catòlica Hi ha aigües termals