Resultats de la cerca

Antiga residència d’estiu dels comtes de Provença

Encerclada per les fortificacions construïdes per Vauban, s’ha anat desenvolupant pel fet que és la cruïlla de camins que duen a Itàlia i a Grenoble Estació d’esports d’hivern, vora la qual hi ha mines de carbó

Nucli industrial metallúrgia, instruments de precisió, tapisseria És cèlebre la tapisseria d' Aubusson , coneguda ja des del 1457 i famosa als ss XVI i XVII Vers el 1935 Jean Lurçat introduí a Aubusson la tapisseria com a art mural Té una escola nacional de tapisseria, fundada el 1885 un museu de tapisseria i un centre d’investigació d’art mural, creat el 1969

En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle s IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del s XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi 1562 i en destruïren l’…

Hi fou trobat 1888 un conjunt de restes humanes fòssils del Magdalenià, anomenades home de Chancelade , probablement pertanyents a un Homo sapiens sapiens poc o molt relacionat amb l’home de Cromanyó

Antiga pedania del municipi de Sueca, des del 1999 està definida com a entitat d'àmbit territorial inferior al municipi EATIM L'Ajuntament té la seu a la Casa Carots La localitat és dins del parc natural de l'Albufera de València

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller