Resultats de la cerca

Hi són remarcables les addicions d’estil manuelí fetes a la fi del s XV i a principi del s XVI

Exporta vi, pinya d’Amèrica i tabac Castell del s XVII Fou capital de les Açores fins el 1832

Joan I de Castella hi fou derrotat el 14 d’agost de 1385 batalla d’Aljubarrota per les tropes portugueses, reforçades per tropes angleses i gascones sota el comandament de Joan I de Portugal, el qual decidí, així, a favor seu la lluita per la successió de Portugal El monestir de Batalha fou construït per a commemorar aquest fet d’armes

El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara al s XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia

El monestir de Santa Maria s XII és un reflex de les abadies cistercenques de Pontigny i de Clairvaux Als murs de l’església alternen finestres de mig punt i contraforts El claustre s XIV recorda el de Santes Creus i serví de model als de les catedrals de Lisboa i Évora En un dels seus costats hi ha la sala capitular, amb finestres i arquivoltes d’influència romànica El refectori, de grans dimensions 20X30 m, és una de les dependències més importants La construcció primitiva fou reformada als s XII i XIII Les tombes de Pere I i d’Inés de Castro, amb influències mudèjars, són molt…

És coneguda sobretot pel santuari de Nostra Senyora del Rosari de Fàtima , important centre de peregrinació catòlic dedicat a la Mare de Déu, que té l’origen en les anomenades aparicions de Fàtima El 1917, els pastors Lucia dos Santos 1907-2005 i els seus cosins Francisco 1908-1919 i Jacinta 1910-1920 Marto declararen haver presenciat sis aparicions de la Mare de Déu prop d’un lloc anomenat Cova d’Iria Hom construí en aquell indret un santuari, que es convertí en un centre de pelegrinatge Ha estat visitat pels papes Pau VI 1967, Joan Pau II 1982, que donà al santuari la bala que li havia…