Resultats de la cerca

A la capella del priorat cluniacenc que hi radica es conserven esplèndides pintures murals del s XII, unes de les més representatives de la pintura romànica francesa de fons obscurs

El monestir de Santa Maria s XII és un reflex de les abadies cistercenques de Pontigny i de Clairvaux Als murs de l’església alternen finestres de mig punt i contraforts El claustre s XIV recorda el de Santes Creus i serví de model als de les catedrals de Lisboa i Évora En un dels seus costats hi ha la sala capitular, amb finestres i arquivoltes d’influència romànica El refectori, de grans dimensions 20X30 m, és una de les dependències més importants La construcció primitiva fou reformada als s XII i XIII Les tombes de Pere I i d’Inés de Castro, amb influències mudèjars, són molt notables i…

Té mines d’or i drassanes

És important la seva zona monumental formada per una gran quantitat de trulli , construccions blanques de sostre cònic punxegut, edificades amb paret seca, i que donen a la vila un caire pintoresc i fantàstic Turisme

En el primer, del 30 de juny al 25 de juliol de 1942, el general britànic Auchinleck aconseguí d’aturar l’avanç de l’exèrcit alemany de Rommel cap al Nil El segon, del 23 d’octubre al 4 de novembre de 1942 i més famós, fou lliurat entre l'Afrikakorps de Rommel i l’exèrcit britànic comandat per Montgomery La desfeta dels alemanys assenyalà el començament de l’alliberació del nord d’Àfrica de les tropes de l’Eix

Nou centre industrial que es desenvolupa ràpidament gràcies als importants jaciments de lignit central tèrmica i de bauxita indústria d’obtenció de l’alumini

Centre d’esports

Creada el 1855 per 967 emigrats menorquins que s’hi establiren com a colons agrícoles, ha esdevingut un centre turístic i de vacances

Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

Hi són remarcables les addicions d’estil manuelí fetes a la fi del s XV i a principi del s XVI