Resultats de la cerca
Es mostren 3435 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Rocafort
Fortalesa
Antiga fortalesa del terme de Martorell (Baix Llobregat), situada en un puig sobre l’Anoia, al S de la vila.
Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís
la Cotonera
Fortalesa
Línia de fortificacions de Malta feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa (1663-80), per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sanglea, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
Cadmea
Fortalesa
Ciutadella de Tebes, a la Beòcia, Grècia, anomenada així del seu fundador, Cadmos.
El castell medieval construït sobre les seves restes fou anomenat pels catalans, al s XIV, castell de Sant Omer
canal de Bristol
Canal marí
Golf de la Gran Bretanya, a l’oceà Atlàntic, entre el sud de Gal·les i el comtat de Devon, Anglaterra.
Té uns 128 km de llarg per 69 km d’ample a la banda occidental Conté nombroses badies badia de Carmarthen, badia de Swansea, badia de Bridgwater, badia de Barnstaple, i a l’extrem oriental s’obre l’estuari del Severn Té ports pesquers i de tràfic de primer ordre com són Bristol, Swansea i Cardiff
la Ciutadella de Barcelona
Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…
xarxa
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, essent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.
Tota successió és una xarxa x 1 , x 2 , x 3 , , on el conjunt dirigit utilitzat per a fer l’índex dels elements és el dels nombres naturals En anàlisi, la convergència per xarxes generalitza la seqüencial
matriu wronskiana (de n funcions)
Matemàtiques
Donades n funcions d’una variable real, f1,...,fn, matriu que té a la primera fila les funcions donades, i a les (n—1) files restants, les (n—1) primeres derivades: .
Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński
variància
Matemàtiques
Mesura de la dispersió d’una variable aleatòria X respecte al seu valor mitjà.
Hom la defineix mitjançant la següent igualtat σ 2 X = E X - E X 2 E X essent l’esperança matemàtica o valor mitjà de X La variància és, doncs, el moment de segon ordre corresponent a la variable X centrada La seva arrel quadrada σ és la desviació tipus En el cas discret, és a dir, si la variable aleatòria X pren un nombre finit de valors x 1 , …, x n amb probabilitats respectives P 1 , …, P n , aleshores hom té