Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís

Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

El castell medieval construït sobre les seves restes fou anomenat pels catalans, al s XIV, castell de Sant Omer

Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…

Té una longitud de 14 km i una alçada de base de 1150 m Descendeix cap a la vall de l’Arve, al NE de Chamonix

És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp

És situada en un massís en altiplà, a l’extrem del desert de Judea, 400 m per damunt de la mar Morta a l’W Els penya-segats que el formen la converteixen en una fortalesa natural gairebé inexpugnable L’única font documental sobre Massada és  La guerra jueva  de Josep Flavi , el qual situa la construcció de la primera fortalesa no documentada arqueològicament en temps del rei asmoneu Alexandre Janneu, que regnà en 103-76 aC Herodes el Gran, rei de Judea del 37 aC al 4 aC, hi construí el palau fortificat Després de la seva mort i de l’annexió romana, els jueus zelotes  el convertiren en el seu…