Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
devoratge
Indústria tèxtil
Mètode d’estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l’aplicació d’una pasta química que, quan s’escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.
Aghouedir
Fortalesa
Antiga fortalesa, en ruines, de la regió d’Adrar (Mauritània), situada al cràter de Guelb er Richâr.
Qusair ’Amra
Fotografia aèria de Qusair ’Amra
David Leslie Kennedy (CC BY-NC-ND 2.0)
Fortalesa
Antiga fortalesa al muḥāfaẓa d’Amman (Jordània), construïda al segle VIII i declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1985.
Qasr al-Tuba
Qasr al-Tuba
Birmingham East Mediterranean Archive (CC BY-NC-ND 2.0)
Qasr al-Musatta
Fotografia aèria de Qasr al-Musatta
Aerial Photographic Archive for Archaeology in the Middle East (CC BY-NC-ND 2.0)
Ukhaiḍir
El palau d’Ukhaiḍir
David Stanley (CC BY 2.0)
Palau
Fortalesa
Palau fortificat del muḥāfaẓa de Karbalā’(Iraq), uns 50 km al SW de Karbala.
Rohtas
La fortalesa de Rohtas
Jehanzeb Ghafoor (CC BY 2.0)
Ranikot
La fortalesa de Ranikot
Shah Murad Aliani (CC BY-SA 2.0)
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de…
la Suda de Lleida
Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal