Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
illes Formigues
Illa
Conjunt de setze illots de la Costa Brava, pertanyent als termes municipals de Palamós i Palafrugell, 1,3 km a l’E-NE de la punta d’en Canet (Palamós) i 0,8 km a l’E-SE del cap de Planes.
Tenen un far que senyalitza l’existència dels illots quan la mar els cobreix L'arxipèlag és visitat pels musclaires Prop d’aquestes illes tingué lloc el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285 Adjudicades en la delimitació municipal del 2007 al terme de Palamós, arran d’un recurs presentat pel municipi de Palafrugell, l’any 2009 la Generalitat de Catalunya acordà dividir l’arxipèlag entre els dos municipis, divisió ratificada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya…
illa del Freu
Illa
Accident litoral del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
illa de la Pedrosa
Illa
Accident litoral del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
illots de Cala Ferriol
Illa
Accident litoral del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
el Montgrí

Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs…
escala d’Anníbal
Massís
A l’època romana, nom d’una muntanya del litoral nord de Catalunya, segons Mela, generalment identificada amb el Montgrí.