Resultats de la cerca

Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…

A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

El responsable de l’avantprojecte fou l’arquitecte Arcadi Pla i l’estadi s’inaugurà el 17 de novembre de 1994 amb una competició entre el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i el Racing Club de París Té una capacitat per a 900 persones i consta d’una pista de tartan amb vuit carrers de 400 m de corda, zones de salts i llançaments i un camp de gespa natural El GEiEG hi ha disputat diversos torneigs i també hi organitzà el Campionat de Catalunya absolut el 2001 En la installació, a més dels entrenaments dels atletes de l’entitat gironina, s’hi pot jugar a futbol i fer-hi activitats ben…

També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits

Fou construït el 1995 per l’arquitecte Jordi Fargas Soler i l’enginyer industrial Josep Casas Soldevila Consta d’una pista reglamentària de tartan amb 400 m de corda, vuit carrers, el camp central de gespa natural, els fossats de salts i la zona de llançaments També té un gimnàs annex, sauna i vestidors El Medilast Sport Lleida Unió Atlètica hi ha organitzat diferents torneigs de la Lliga de clubs, tant catalana com estatal, i també s’hi disputà un Campionat d’Espanya juvenil 1997

Inaugurat com a camp de futbol l’any 1971, fou reformat vint anys després amb la construcció d’una pista d’atletisme olímpica Entre el 1992 i el 2010 acollí dinou edicions del Míting Internacional Palafrugell-Costa Brava, un dels cinc torneigs d’atletisme més importants de l’Estat, en què han participat campions olímpics, mundials i europeus Acollí en dues ocasions el Campionat de Catalunya d’atletisme 1992, 2009, el de 10000 m 2000, 2007 i el Campionat d’Espanya de fons 1998 Té una capacitat de 700 espectadors asseguts, una sala polivalent de gimnàstica i una sala de musculació Es utilitzat…

Construït per l’arquitecte Félix de Azúa, fou inaugurat el 8 de juliol de 1961 amb un partit internacional entre les seleccions de Catalunya i el Llenguadoc-Pirineus El 1988 se substituí la cendra per una pista de tartan amb vuit carrers Fou la seu dels entrenaments dels llançadors dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aquesta concessió implicà una millora general de les grades, l’enllumenat, la gespa, la pista, la gàbia de llançaments, els vestidors i el gimnàs El 2004 es renovà el material sintètic i també es construí un edifici per acollir la secretaria de la Joventut Atlètica Sabadell, la…

Projectat per l’arquitecte Miquel Àngel Ordeig Mata, fou inaugurat el 1986 amb un encontre internacional entre les seleccions d’Escòcia, Galles i Catalunya La installació porta el nom de Josep Maria Pallàs, que fou el màxim impulsor de l’atletisme a la capital osonenca i que posà els fonaments del Club Atlètic Vic 1929, que hi té la seu La pista, de material sintètic, consta de vuit carrers i 400 m de corda Posteriorment, s’hi afegí una graderia per a més de 1000 persones i una recta coberta de 80 m, ideal per als entrenaments durant l’hivern Ha acollit l’organització del Campionat d’Espanya…

Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…